Tal i com sempre m’han contat els meus pares, antigament el dia de Sant Blai, els xics anaven a buscar rogle pel carrer de L’ermita. És a dir, a buscar un grup de xiques per tal d’anar junts a Pasqua.
La pasqüera portava la mona al seu respectiu pasqüero. Un exemple clar d’esta tradició és mon pare i sa mare de Sonso. De tant en tant Sonso em recorda…- Ey!! saps que ton pare era pasqüero de ma mare??. I jo sempre faig com a que no m’heu havia contat mai i fique cara de sorprés (-Ahh!! si??) 
Actualment açò ja no funciona de la matreixa manera, però sí que és manté lo d’anar-se’n a menjar-se la mona a certs llocs (casetes, xalets, la canyà del conill, platja, muntanya,…). Sincerament, estos dies de quedaeta, disfrute molt. Primer se queda per a comprar el dia d’abans, generalment a mercadona (la marca blanca te fà un paperot). A l’hora de pagar es forma un kaos en la caixa registradora.
Al dia següent es queda de bon matí en algún lloc significatiu (la Torre, en la plaça de l’església, mont-sio,..) i se n’anem cap a la caseta. En arribar, lo primer es descarregar i de seguida a esmorçar (per a mí, la millor menjà del dia). Després es fa un poc el “gamba”(es conten xistes roïns, picoteo, truc, un rondo,…) i de seguida a preparar el dinar. La opció més fàcil és fer una torrà i l’altra una paella. Després de menjar-se-la es crea la tertulia post-dinar.
A continuació es pega la volteta de rigor per tal de rebaixar el dinar i fer un poc de gana.
En arribar, es pensa ja en el berenar i es comença a preparar el Berenar Pasqüero (xocolate, mona, panquemao, llonganissa de pasqua,…).
En acabar tots cap a casa. Jo sempre dic: Ey!! Au a casa que demà és dia de pantaló vell.
Ieee!´tu tens rogle?quina bonica descripció de les costums torrentines!jeje.Ah x cert!Sabíes que ma mare i ton pare van ser del mateix rogle?jajaja