Aquest dissabte passat es va representar el musical que el grup del Taller de Teatre dels juniors L’Asunció-Amparo Alabarta han estat preparant tot l’any. Aquest curs s’ha canviat un poc el plantejament d’altres anys i s’ha passat d’una representació a un musical, més concretament, El Rei Lleó.
Les últimes setmanes han sigut les més intenses en la preparació, suposse, que com sempre, veus el bou darrere i t’afanyes.
Però bueno, l’última setmana i sobretot el dissabte, van ser claus. Bueno, jo em vaig presentar voluntari faltant pocs dies per a l’estrena, però no creia que el meu paper seria el de Scar (per als que no heu sapien, Scar és el persontage roïn del Rei Lleó). Durant la setmana, per les nits, intentava apendre’m el meu paper…… jo crec q ma mare creia que estava boig i que parlava a soles.
Quan vaig arrivar al parroquial el dissabte matí vaig vore que estava prou aseat el musical. Els últims assatjos eixien prou bé, encara que sempre hi havien coses a millorar. Ahí estaven Sara, Lucia, Miriam i Miguel corregint defectes, fent disfresses, etc.
La veritat que jo encara no havia assajat l’obra junt a les “yenes” que eixien en mí. Però la primera vegada va eixir prou bé. Estava prou cansat ja que acaba de vindre del camp de plegar creïlles en mon pare i tenia l’esquena desfeta. Bueno, hui tinc unes agujetes que pareisc Robocop.
Però bueno, després de l’última misa juniors del curs, vam anar al Saló parroquial. Entre els educadors vam acabar de disfressar als protgonistes d’aquella obra (els xiquets), de maquillar-los i sobretot, d’intentar coordinar-los. Tot estava a punt per a començar.
De sobte algú va dir, -Venga! Sin zapatillas. De repent, un olor “inconfundible” va envoltar tot l’escenari. Bufffffffff !!!!! Va ser l’olorosa anecdota de la vesprada.
Després es van col.locar els xiquets que eixien al primer acte a l’escenari i Gema va començar a narrar l’história. Tot va anar sobre rodes….. i crec que els assistents al musical van eixir prou contents. I el més important, els xiquets van disfrutar.
Per tot açò, gràcies a tot el mon (xiquets, educadors, pares,…) que han fet possible aquest gran colofó de curs. Bueno, encara queda el campament.jejejeje!!
