-Pues sí…yo pillaria un petroman y así tendremos luz.

Eixa frase va resonar a la ment de tots els presents sense saber el que significava, però ningú deia res de res. Suposse que cadacú se preguntaria…seré l’unic que no heu sap??.

Pues no!!!

He estat mirant per google el significat d’esta paraula “Petroman”:

- Una ciutat de Rumania

- Companyies petrolíferes

- Etc.

Però independenment de lo que ens diga el google, tots al sentir eixa paraula, vam pensar en un super eori. Supossem que la novia serà Petrowoman….

Bueno, per als qui no entengau res de lo escrit fins ara, petroman va ser una paraula referint-se a un camping-gas, encara que tots vam pensar un altra cosa.

Bueno, per als qui no conegau aPetroman…..vos el presente:

Ja fa prou de temps que comencí en lo del blog però m’he pres unes bones vacances.

No podia rependre el meu racó sense fer una crónica de les festes patronals de Torrent (ja fa quasi dos mesos però….más vale tarde que nunca). Una de les coses que m’he adonat en estes festes es que parlava en gent que no veig molt a sovint i me deien……no sabia que tingueres blog! me molà lo que escrigueres en el teu blog….. Vamos!! que açò corre com la pólvora.

Tornant al tema….. les festes d’este any sigut prou bones. Que dir de:

- Verbena del dissabte, en E. Forest & Company. Peguí una “suà” de por baix de l’escenari en tota la tropa: Huevos, Gus&MJose, Diego, Teo, Jovier i els meus amics, El faraón&Lore, Sonia La Huevos, El Llustre i la dona, Ketani&Rake, Rosa&Elvira, Santi Fdez., Félix i la seua pintada reivindicativa (Torrent – e) i molta gent de la festa.

- Barrejat. Encara que personalment no donava un duro per la barra va eixir prou bé, exceptuant cert ball entre un servidor i La Prima.

- Nits i sopars a la caserna. On gent molt dispar trau lo millor de sí, per a fer més gran la festa.

- Resopons i esmorçars “After” . Que bona és la planxa de la filà i els cuiners improvissats.

- Els cazamariposas… España rosa….será maravillosa!!

-Visites a les casernes, sobretot als Contrabandistes i Na Violants

Bueno, crec que podria estar contant moltes més coses de les festes, però demà tindria “agujetes”….perque ja fa temps que no escrivia. Vos deixe algunes bones escenes de la setmana….

Aquest dissabte passat es va representar el musical que el grup del Taller de Teatre dels juniors L’Asunció-Amparo Alabarta han estat preparant tot l’any. Aquest curs s’ha canviat un poc el plantejament d’altres anys i s’ha passat d’una representació a un musical, més concretament, El Rei Lleó.

Les últimes setmanes han sigut les més intenses en la preparació, suposse, que com sempre, veus el bou darrere i t’afanyes.

Però bueno, l’última setmana i sobretot el dissabte, van ser claus. Bueno, jo em vaig presentar voluntari faltant pocs dies per a l’estrena, però no creia que el meu paper seria el de Scar (per als que no heu sapien, Scar és el persontage roïn del Rei Lleó). Durant la setmana, per les nits, intentava apendre’m el meu paper…… jo crec q ma mare creia que estava boig i que parlava a soles.

Quan vaig arrivar al parroquial el dissabte matí vaig vore que estava prou aseat el musical. Els últims assatjos eixien prou bé, encara que sempre hi havien coses a millorar. Ahí estaven Sara, Lucia, Miriam i Miguel corregint defectes, fent disfresses, etc.

La veritat que jo encara no havia assajat l’obra junt a les “yenes” que eixien en mí. Però la primera vegada va eixir prou bé. Estava prou cansat ja que acaba de vindre del camp de plegar creïlles en mon pare i tenia l’esquena desfeta. Bueno, hui tinc unes agujetes que pareisc Robocop.

Però bueno, després de l’última misa juniors del curs, vam anar al Saló parroquial. Entre els educadors vam acabar de disfressar als protgonistes d’aquella obra (els xiquets), de maquillar-los i sobretot, d’intentar coordinar-los. Tot estava a punt per a començar.

De sobte algú va dir, -Venga! Sin zapatillas. De repent, un olor “inconfundible” va envoltar tot l’escenari. Bufffffffff !!!!! Va ser l’olorosa anecdota de la vesprada.

Després es van col.locar els xiquets que eixien al primer acte a l’escenari i Gema va començar a narrar l’história. Tot va anar sobre rodes….. i crec que els assistents al musical van eixir prou contents. I el més important, els xiquets van disfrutar.

Per tot açò, gràcies a tot el mon (xiquets, educadors, pares,…) que han fet possible aquest gran colofó de curs. Bueno, encara queda el campament.jejejeje!!

Després d’un llarg temps d’absència i ja havent passat una setmana des de les sorprenents eleccions municipals, sobretot a Torrent, m’he dignat a escriure al blog. I com no……este article tracta de la setmana post-electoral.

Quan vaig passar per la seu del PP el diumenge per la nit es respirava un clima d’una gran victoria (pareguda a quan el València guanyà la lliga). Gent plorant, cridant, aplaudint, etc. La pell es ficava “de gallina”. Crec que ha fet una gran campanya electoral. He assistit a alguns actes (presentació de la seua candidatura, presentació de la llista, a la carpa, a la Torre) i s’ha mostrat en ells amb una gran sinceritat i sobretot, mostrant la seua verdadera personalitat.

El dilluns i dimarts van ser uns dies on no podia creurem lo que havia succeït al meu poble….Mª José, una amiga, s’anava a convertir en l’alcaldessa. Trencant una majoria absoluta i sent la primera dona a gobernar Torrent. Buffff!!!! Com diu una persona que conec: -Ara el poble pareix més nostre….

Durant esta setmana passada he comprat el periodic més vegades que en la meua vida. Entrevistes a MªJosé, articles, ràdio, etc. M’ha sigut impossible parlar en ella per telèfon perque el tenia comunicant o apareixia el contestador.
Poc a poc, he anat prenent conciencia de la importància i magnitud d’esta victoria. I ara en moltes ganes de que vinga el nombrament d’alcaldessa de Torrent el dia 16 de Juny.

Més que un amic………un admirador

Tal i com sempre m’han contat els meus pares, antigament el dia de Sant Blai, els xics anaven a buscar rogle pel carrer de L’ermita. És a dir, a buscar un grup de xiques per tal d’anar junts a Pasqua.

La pasqüera portava la mona al seu respectiu pasqüero. Un exemple clar d’esta tradició és mon pare i sa mare de Sonso. De tant en tant Sonso em recorda…- Ey!! saps que ton pare era pasqüero de ma mare??. I jo sempre faig com a que no m’heu havia contat mai i fique cara de sorprés (-Ahh!! si??)

Actualment açò ja no funciona de la matreixa manera, però sí que és manté lo d’anar-se’n a menjar-se la mona a certs llocs (casetes, xalets, la canyà del conill, platja, muntanya,…). Sincerament, estos dies de quedaeta, disfrute molt. Primer se queda per a comprar el dia d’abans, generalment a mercadona (la marca blanca te fà un paperot). A l’hora de pagar es forma un kaos en la caixa registradora.

Al dia següent es queda de bon matí en algún lloc significatiu (la Torre, en la plaça de l’església, mont-sio,..) i se n’anem cap a la caseta. En arribar, lo primer es descarregar i de seguida a esmorçar (per a mí, la millor menjà del dia). Després es fa un poc el “gamba”(es conten xistes roïns, picoteo, truc, un rondo,…) i de seguida a preparar el dinar. La opció més fàcil és fer una torrà i l’altra una paella. Després de menjar-se-la es crea la tertulia post-dinar.

A continuació es pega la volteta de rigor per tal de rebaixar el dinar i fer un poc de gana.

En arribar, es pensa ja en el berenar i es comença a preparar el Berenar Pasqüero (xocolate, mona, panquemao, llonganissa de pasqua,…).

En acabar tots cap a casa. Jo sempre dic: Ey!! Au a casa que demà és dia de pantaló vell.

Hola. Com alguns ja sabeu, estes festes he anat a Viena. Ha sigut un gran viatje on ha destacat la meua “soltura” en l’anglés i sobretot en l’alemà….

El primer dia van fer un planning que anavem completant cada dia. El nostre lema era: “A la marxa”. Anem a fer-ho per parts:

Dia 5: Viatje Torrent – Viena. A les 5.00 m’alce amb molta son, però dispossat a arribar a Viena. Agafe el metro i arrive a l’estació del Nord on pille un tren a Barcelona. Ahí quede en la meua amiga Laura i estic fins a les 12, que me’n vaig a l’aeroport del Prat per tal d’agafar un avió fins a Bratislava. Era la meua primera vegada en pujar a un avió. Estava cagaet……. En arribar a Bratislava cap a les 16.00 he d’agafar un bus Bratislava-Viena. Ufffff…papelón!!!! A vore com heu adivine!!! Isc fora de l’aeroport i veig un bus, però no anava a Viena. Veig a una xica que era catalana i li pregunte i em diu que ells (eren dos parelles) van en cotxe d’alquiler i a Bratislava. Al final vam parlar de tot un poc i vam fer amistat. Ella em diu que en este pais van una hora atrassats. No era cert, però jo tenia menys idea que ella. Deixe a la catalana, i vaig cap a un altre bus on hi havia una xica d’aquell pais (per el seu careto i físic) i li dic: -This bus, go to Viena?? (Oleeeeee ingléssss!!!). I ella: -yes!!. I jo deixe la maleta al maleter. I una familia francessa també. Arriva el conductor i li pregunte el mateix i em diu: -No!! Go to Budapest!!!!. Q cagadaaa!!! I anarem tots corrent a llevar les maletes. Menys mal!!! JA me veia jo en la capital del porno.

Al moment vingué un bus que sí que anava finalment a Viena.

Quan vaig a casa MCarmen estava prou rebentat per la palissa que m’havia pegat. Eixa nit vam sopar salxixes i un ví típic….estava de categoría!!

Dia 6: Què resaca del vi d’anittt!!!! Vam passejar pel centre de Viena. Grans edificis : catedral, museus, jardins, ajuntament, parlament, ópera,..
A la nit vam quedar amb un amic de MCarmen anomenat Jordi i vam anar a un concert, que quan arribarem, s’estava acabant. Després vam anar a un pub estrany. Vam ballar i riure. Damunt vaig coneixer on viu Carmen (x la Noria), una altra erasmus. El lema d’eixa nit era: “Quan arriva la nit….jo sóc Baraja”. Altres frases vaig introduir, com: Patir…el d kennedy, Pa pressa la de Tous, te conosco….roscooo, etc.. S’heu pasarme de categoría i al final ens tocà passar per la via per agafar el tren…..jejejeje!!

Dia 7: Altra resaqueta!! Vam vore el palacete de verano i uns grans jardins. Després vam estar a una fira que estava plena d’ous d pascua (prou típic ahí en aquestes dates). Per la nit vam anar a la Vigilia de Pascua de la catedral de St. Sthepan on va estar prou xulo encara que no pillava ni una en alemà. Per poc em deixe el cul gelat ahí. Al eixir, feia més rasca que en Viven!

Dia 8: Vam anar al Pino Vienés. És a dir, a una epècie de mirador des d’on es veu tota Viena. Vam passejar i pendre el sol com a pasqüeros. Solament ens faltà la mona i la corda.

Dia 9: Anarem a un canal del Danubi on hi ha un gran espai per passejar, anar en bici, portar el gos (ahí va Rex el de la serie), etc. Después vam agafar 2 trens i un bus per anar a una mina on hi havia un llac subterrani. El lloc es deia Seegrotte (www.seegrotte.at) i estava molt xulo. Amb nosaltres anaven 4 xines (les anaomenavem Xinorres) que les veiem per tots els llocs!!! Què ties!!!. Després, al tornar a viena, vam anar al Villa (crec q es deia així), un supermercat on vam comprar unes cosetes. I después a la macro-fira q hi ha a Viena. Què vertigo tenia jo de vore algunes atraccions. Sincerament, jo sóc dels cotxes de xoque.

Per tal de ficar colofó a la nit, vam anar a sopar a un lloc típical Vienés. De categoría…….you know!!!

Dia 10: Tornada a casa. Vaig fer el camí invers que quan vaig anar. Torní a parlar en les dos parelles de catalans de l’anada i es vam contar les peripecies. Al aeroport, em requisaren la mermelada que portava a la moxila i que havia comprat per a la meua family. Cagada!!

Lo pitjor del viatje ha sigut la tornada de hui al treball, la mermelada confiscada, jo i els idiomes i vore la gent que veu al carrer a Viena.

Lo millor: coneixer a gent nova (Cinzia, Carmen de comentaris, Jordi, Felix (jejejeje), xinorres, els catalans,…), vore nous costums i gastronomia (cervesses i vi en llimonà), vore a gent volguda i viatjar.

Gràcies pel viatje (:-P) i espere anar-me’n pronte a una altra aventura d’estes….. 

25 anys… de xiquets/es aprenent coses sobre Tú

25 anys… d’ilusió en la preparació d’esdeveniments

25 anys… d’apendre un mateix estil de vida

25 anys… de compartir moltes coses

25 anys… de viure en comunió

25 anys… seguint uns principis de vida

25 anys… d’acampades, excursions, activitats,…

25 anys… de campamentsen la caixa d’objectes perduts a rebentar

25 anys… de cursos, xarrades, col.loquis

25 anys… de dificultats i superacions

25 anys… de servir al que tens més a prop

25 anys… en panyoleta, cadascún en els seus colors

25 anys… de celebracions, imposicions, oracions

25 anys… de decepcions i alegries

25 anys… de centres, vicaries i zones

25 anys… de Dia Juniors

25 anys… d’oracions de Vicaria

25 anys… de consells de zona

25 anys… de xiquets, educadors, consiliaris, monitors, families

25 anys… de conéixer a gent de tot tipus, pero en una cosa en comú

25 anys… de Jesús

25 anys… de Juniors M.D.

Encara que el nostre centre ja va un poc més avançat, crec que hi ha que celebrar els 25 anys de Juniors M.D. Gràcies a tots els que han fet posible qe açò siga una realitat (xiquets, educadors, consiliaris, delegats, presidents, familiesi  sobretot……Jesús).

Hola a tots/es:

Un any més han pogut difrutar del magnífic ambient al Festival de la Cançó i que aquest any tenia el lema 25 anys.
Va ser un dia molt guay, on els meus xiquets que van anar s’heu van passar de categoria. solament hi ha que vore les fotos. La veritat, m’han sorprés els meus cracksss.

D’altra banda, com tots els anys, vam rebre una sessió de “rayos uva” i ja molta gent m’ha dit que estic moreno. Solmania lis dic jo!!

Encara que no vam aconseguir cap premi, hem quede en el dia tan xulo q vam passar i en la nostra cançó de guerra: 25 aniversari!! eh!! eh!!…..
Cal mencionar la cançó “Otra vez”, que resumeix molt be lo que és el juniors, no sols un grup de gent que entreten als xiquets els dissabtes per la vesprà.

Tornem a la càrrega en els blogs, ja que els nostres amics de blosit ens l’han fundit!!